Però la respiració externa o ventilació comprèn les tres següents etapes: inspiració, intercanvi de gasos i expiració:
- En la inspiració, els músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i l'estèrnum, el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l'aire (aire ric en oxigen) entra en els pulmons.
- En l’intercanvi de gasos l'aire ric en diòxid de carboni arriba fins els alvèols pulmonar, les parets dels quals són tan fines que permeten l'intercanvi gasós. Com estan recoberts de fins capil·lars sanguinis que contenen sang carregada de diòxid de carboni i pobre en oxigen, el diòxid de carboni passa a l'interior dels alvèols i l'oxigen passa a la sang que hi ha en els capil·lars sanguinis.
- En l'expiració, els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen ,el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l'aire (aire ric en diòxid de carboni) dels pulmons surt a l'exterior.
En repòs, les persones fem de 12 a 15 inspiracions per minut.
