Parts de l'aparell respiratori

Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos.
L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma.

Parts de l'aparell respiratori:

Vies respiratòries
Les foses nasals són dues cavitats que s'obren a l'exterior pel nas. La faringe és una cavitat que comunica amb la laringe.
La laringe és una cavitat que conté les cordes vocals.
La tràquea és un tub que condueix l'aire cap als bronquis.
Els bronquis són dos conductes amb ramificacions dins els pulmons anomenats bronquíols.
Els bronquíols són ramificacions dels bronquis, que acaben en unes petites cavitats anomenades alvèols.

Pulmons
Els pulmons són dos òrgans esponjosos formats per milions de saques anomenats alvèols, que estan envoltats de vasos sanguinis molt fins.
En els alvèols es produeix l'intercanvi de gasos.

El diafragma és un múscul que es troba sota els pulmons. El seu moviment permet la respiració.

Per què és important tenir una bona postura?

" Posa't dret”, aquest consell atemporal que hem escoltat tots en algun moment té el seu sentit.
La bona postura és important per a l'equilibri. En col·locar-nos drets centrem el pes sobre els peus.
La bona postura també ajuda a mantenir la forma correcta en realitzar exercici, el que dóna lloc a menys lesions i a un major rendiment.
I encara que no siguem atletes només el fet de caminar sobre el terra o al voltant del veïnat requereix tenir equilibri. El mateix és vàlid per pujar a una cadira, baixar i pujar escales, portar paquets i fins i tot girar la vista enrere.

Quins aspectes constitueixen una bona postura?

Des del lloc web de la institució mèdica americana, els facultatius apunten les característiques d'una bona postura:

- Barbeta paral·lela al terra.
- Espatlles anivellades.
- Esquena neutra.
 - Braços als costats amb els colzes rectes i igualats.
- Músculs abdominals reforçats.
- Malucs anivellats.
- Genolls igualats i apuntant drets cap endavant.
- Pes corporal distribuït de manera uniforme sobre els dos peus

En posició asseguda cal mantenir la barbeta paral·lela a terra, braços, malucs i genolls a altures igualades i genolls i peus apuntant cap endavant.

Què són els músculs?

Els humans tenim més de 150 músculs.

Els músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i acabats en unes fibres anomenades tendons, per on s'uneixen als ossos. Es caracteritzen per la seua capacitat per contraure's i estirar-se.
Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N'és un exemple el cor.

N'hi ha de tres tipus:
Els músculs estriats són els que recobreixen l'esquelet.
Els músculs llisos són a la pell, als vasos sanguinis, al tub digestiu, a les vies respiratòries i als aparells urinari i reproductor.
Els músculs cardiacs són els del cor.

Diem que un múscul està sa quan es pot contraure o estirar totalment.

Per funcionar, un múscul ha de ser flexible, elàstic i indolor, és a dir, que no ens faça mal quan el fem treballar.

Quan fem treballar els músculs, ja siga quan els fem moure, ja siga quan els tenim contrets, el nostre organisme reacciona. Si la fem treballar massa, la musculatura ens crida l'atenció, protesta: perdem la flexibilitat, i ens sentim cansats i adolorits. Llavors, tenim allò que se'n diu cruiximent o punxades, o bé torticoli. Això també passa si agafem males postures.

Els ossos

Els ossos són les parts dures i rígides del cos.
Tenim 206 ossos que formen l'esquelet
Els ossos tenen diferents formes: poden ser plans com els del crani, curts com els de la columna vertebral o llargs com els dels braços i de les cames.
A més, els ossos poden ser mòbils com els de les extremitats o fixos com els del cap.

AL CAP: Frontal, parietal, temporal, occipital, nasal, maxil·lar.
Format per ossos plans i units entre ells
La seua funció és protegeix el cervell.
El maxil·lar inferior és l'únic os que es mou del cap.

AL TRONC: Columna vertebral i caixa toràcica.
La columna vertebral està formada per 33 vèrtebres. Són ossos petits i mòbils.
La seua funció és mantenir el cos dret.

La caixa toràcica està formada per 12 parells de costelles, els omòplats i l'estèrnum.
La seua funció és protegir els pulmons i el cor.

A LES EXTREMITATS
Poden distingir les extremitats superiors (braços) i les inferiors (cames).
Les extremitats superiors estan formades per l'húmer, el cúbit, el radi i els ossets de la mà
Les extremitats inferiors estan formades pel fèmur (l'os més llarg del cos), la tíbia, el peroné i els ossets del peu.

Si voleu practicar, obriu aquest quadern virtual:

 

El cos - Les articulacions

El cos es divideix en

- Cap


- Tronc.


- Extremitats (superiors i inferiors)


L'aparell locomotor fa possible tots els moviments del nostre cos: caminar, córrer, saltar, parlar, riure...
Està format per ossos, músculs i articulacions.

Les articulacions són el lloc on s'uneixen els ossos.
Les articulacions poden ser mòbils, semimòbils i fixes.

- Mòbils, com les de les extremitats. Permeten fer moviments amples.
- Semimòbils, com les de la columna vertebral. Permeten fer petits moviments.
- Fixes, com les del crani. No permeten fer moviments.

Les articulacions ens permeten doblegar diferents parts del cos:
MALUC: Ens permet girar el cos, moure les cames, ajupir-nos i caminar.
GENOLL: Ens permet doblegar la cama.
TURMELL: Ens permet doblegar i moure el peu.
ESPATLLA: Ens permet doblegar i moure el braç.
COLZE: Ens permet doblegar i moure l'avantbraç.
CANELL: Ens permet doblegar i moure la mà.
CINTURA: Ens permet doblegar i moure el tronc.
COLL: Ens permet moure, doblegar i girar el cap.
ARTELLS DE LES MANS: Ens permeten moure i doblegar els dits.
MANDÍBULA: Ens permet obrir i tancar la boca.

L'aparell locomotor

L’APARELL LOCOMOTOR:

L'aparell locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos.
Gràcies a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per dos grans tipus d'elements: els ossos i els músculs.

Els ossos:
Si ens toquem el cos, podem notar que hi ha unes parts dures i rígides davall la pell: són els ossos.
Aquests ossos tenen formes i grandàries diferents i creixen fins que tenim vint anys.

L’esquelet:
El conjunt de tots els ossos del cos s'anomena esquelet.
L'esquelet serveix per a què el cos s'aguante dret i per a protegir els òrgans interns, que són molt delicats.

Les articulacions:
Les articulacions són els punts on s'ajunten els ossos.
Ens permeten doblegar algunes parts del cos, com ara els braços i les cames

Els músculs:
Els músculs són unes parts blanetes i elàstiques que cobreixen l'esquelet.
Els músculs s'estiren i s'encongeixen, i fan que el nostre cos es puga moure.
Gràcies als músculs podem flexionar el cos, moure els braços i les cames, fer carasses diferents...

Autoimatge i autoestima

Les creences que tenim sobre nosaltres mateixos, aquelles qualitats, capacitats, maneres de sentir o de pensar que ens atribuïm, conformen la nostra "autoimatge". Ens sentim llestos o ximples, capaços o incapaços, ens agradem o no, etc. Aquestes autovaloracions són molt importants, atés que en depenen en gran part la realització del nostre potencial personal i els nostres èxits a la vida. A això anomenem "l'autoestima", que definiríem com la valoració que fem de nosaltres mateixos, sobre la base de les sensacions i experiències.

La manera de com es desenvolupa el concepte de l'autoestima és a poc a poc, al llarg de la vida, cada etapa aporta en major o menor grau, experiències i sentiments, que donaran com a resultat una sensació general de vàlua o incapacitat. Però és durant la infantesa on tindrem per part de les persones que ens envolten els primers "inputs" que ens ajudaran a tenir una bona autoimatge. Però especialment durant l'adolescència és on es produeixen les fases més crítiques en el desenvolupament de l'autoestima, ja que en aquesta etapa es necessita forjar una identitat ferma i conéixer a fons les possibilitats com a individu; amb suport per part d'altres. Si durant la infància hem desenvolupat una forta autoestima, serà relativament fàcil superar la crisi de l'adolescència i assolir la maduresa.

És recomanable utilitzar tauletes a les aules?

Recordeu un vídeo a YouTube on un nadó d'un any semblava no entendre quin era el funcionament d'una revista convencional? El xiquet desplaçava un dit per la superfície de paper esperant que la imatge canviés.
Segon va explicar el pediatre de l'Hospital de Nens Ferran Cachadiña l'any 2012 «És la prova més evident que aquest és el seu entorn».
A les trobades PediaTic, en les quals educadors, metges i famílies van reflexionar sobre la relació dels infants i les TIC, una de les preguntes que més fan és a partir de quina edat han de tenir contacte els nens amb les tauletes i el món digital. Aquest és l'error dels adults. No ens ho hem de plantejar perquè la resposta és clara: des de sempre. Han nascut en l'era digital i aquest és el seu entorn.
És evident que la tauleta no ha de ser el substitut de res, però és una eina més que tenim al nostre abast. Hi ha aplicacions per fomentar la lectoescriptura o les matemàtiques que poden resultar atractives per als nostres alumnes.
Per això al nostre col·legi hem implantat un projecte de treball amb tauletes que esperem que siga beneficiós per als alumnes. Perquè les tauletes ofereixen molts més avantatges que els portàtils, habituals en altres centres: pesen menys, són més intuïtives i fàcils d'utilitzar, tarden menys temps d'encesa del dispositiu, tenen més l'autonomia de la bateria...

Per què anem a fer la U.D. de forma globalitzada?

La tradició escolar ha dividit l'ensenyament en àmbits didàctics aïllats. El coneixement, però, no el trobem en parcel·les, sinó que està estructurat en nodes i format per una infinita xarxa de relacions amb la qual interactuem diàriament.

La proposta de la globalització com a principi pedagògic, concepte definit pel metge, psicòleg i pedagog Ovideo Decroly, es fonamenta en la manera en com els nens aprenen. En el seu característic sincretisme, l'infant inicia el seu procés d'aprenentatge a través de la percepció, quan ha estat capaç de percebre la totalitat, la seua curiositat natural el portarà a investigar i descobrir-ne les parts. La globalització és, doncs, la base de la transmissió del coneixement i del desenvolupament infantil. A la pràctica això vol dir no separar el coneixement en matèries, sinó transmetre'l a través de centres d'interés que interrelacionen diverses disciplines.

Per això la nostra U.D. la fem integrant les àrees de ciències, matemàtiques, llengua i plàstica i, a més, proposarem a la resta de professors si volen integrar també els seus continguts, perquè el treball per projectes ajuda als alumnes a aprendre a aprendre, fomenta l'autonomia dels infants, propicia el treball interdisciplinari, els motiva a descobrir i, el més important, aconsegueix un aprenentatge significatiu.